Estranya bellesa

Estranya bellesa

Quan vaig arribar aquell vespre al poble vell de Belchite, veient els edificis derruïts, amb les seves siluetes fantasmagòriques, el pensament em duia als anys de la guerra. Una guerra com totes, innecessària i cruel.
El paisatge que tenia davant meu em provocava sensacions de bellesa fantasiosa i a la vegada de crueltat.

La nit augmenta el dramatisme d’aquest paisatge devastat. No puc deixar de pensar entre fotografía i fotografía, la sensació de bellesa extanya que em provoquen les diferents localitzacions.
A l’entrada de l’esglèsia de San Martín de Tours llegesc aquestes paraules pintades a la porta d’accés: “Pueblo Viejo de Belchite/ ya no te rondan zagales/ ya no se oirán las jotas/ que cantaban nuestros padres”

Veig en els alumnes també aquesta reacció. Durant les fotos comenten la “bellesa” del lloc i de tant en tant el record de la memoria histórica. Un dels moments, per jo més especial, va ser entrar a l’esglèsia de San Agustín i veure uns 8 alumnes fotografiant en cercle les bòvedes enrunades en silenci pretèrit.

Una gran experiència com a formadors juntament amb Mario Rubio. Photopills on road!

Enhorabona a tots pels deures fets!

Belchite grup2 Belchite-creu agustin de belchite Belchite-42bn belchite MW Belchite esglesia vlweb

Publicar un comentari

Your email address will not be published. Required fields are marked *

You may use these HTML tags and attributes: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>